L’independentisme català homenatja Terence MacSwiney, màrtir de la causa irlandesa

 Jordi Miró president d'Estat Català amb Cathal Brugha MacSviney
És el tret de sortida de la commemoració a Catalunya del centenari de l’Alçament de Pasqua.
L’octubre de 1920 nombrosos catalans van aplegar-se a la plaça de Catalunya de Barcelona per honorar la memòria de Terence MacSwiney, l’alcalde de Cork (Irlanda) mort després de setanta-quatre dies de vaga de fam. Avui l’independentisme català li ha fet un nou homenatge amb una ofrena floral al monument a Francesc Macià. Hi han participat Liz Castro com a representant de l’Assemblea Nacional Catalana, Toni Strubell per la Comissió de la Dignitat, el nét del màrtir, Cathal Brugha MacSwiney,també Jordi Miró en representació d'Estat Català , la colla Poble Que Canta i els músics irlandesos.
Un referent per a Gandhi i Macià

L’agost de 1920, cinc mesos després de substituir a l’anterior alcalde, assassinat per membres emmascarats de la policia, MacSwiney, poeta, articulista i membre del partit independentista Sinn Féin, fou arrestat. Les autoritats britàniques van acusar-lo de posseir documentació sediciosa. Fou jutjat per un tribunal militar, sense defensa possible, i sentenciat a dos anys de reclusió a la presó londinenca de Brixton. D’immediat inicià una vaga de fam com a protesta.

A mesura que passaven els dies el ressò del seu gest va créixer. Es va demanar el seu alliberament sobretot des d’altres dominis britànics. MacSwiney, però, va morir el 25 d’octubre. En arribar el fèretre a Cork hi va haver un funeral multitudinari. La seva vaga de fam va tenir un profund impacte en nacionalistes com Gandhi, Ho Chi Minh o el mateix Macià, imbuït en començar la dècada dels anys vint del conflicte irlandès.